dilluns, 7 d’octubre del 2013

Remodelació Marca Gironina

Eliminació de detalls que embrutien l'imatge

Nova tipografía, amb una forma de G que reforsa l'inici de la paraula GIRO-nina, i l'hi dona un major pes i millor visivilitat a la marca. 

diumenge, 15 de setembre del 2013

Els animals

El conill i el ratolí

L’elefant i la girafa



Treballs alumnes Jacint Verdaguer de Sils

Extraescolar de plàstica

Treballs fets els mesos de abril i maig, pels nens i nenes 6 a 9 anys, del Cicle Mitjà (CM)


Treballs fets els mesos de abril i maig, pels nens i nenes 3 a 6 anys, del Cicle Inicial (CI)

Comunicar que:La tasca que m’havia proposat de manera voluntària i amable, de penjar al blog, les fotografies dels dibuixos dels vostres fills, no ha pogut ser acabada del tot en aquests Power-Points dels mesos d'abril i maig; a causa de que se m’ha espatllat el focus de la càmera fotogràfica. Atentament: Sole.
Treballs fets al mes de març, pels nens i nenes 6 a 9 anys, del Cicle Mitjà (CM)


Treballs fets al mes de març, pels nens i nenes 3 a 6 anys, del Cicle Inicial (CI)

divendres, 7 de juny del 2013

Continguts taller d'animació

Taller de dibuixos animats

Realitzar una animació no es tant complicat com sembla.



L’animació és un procés que es fa, fotograma a fotograma, per donar sensació de moviment utilitzant diferents tècniques amb: imatges, dibuixos, pintura, objectes... i mixtes.



Tipus de animació
Animació directa amb objectes:
Stop-motion. Animació de objectes, ninots, figures de plastilina o altres materials.
Pixelació. Variant del stop-motion, però amb persones i objectes comuns reals. Tècnica utilitzada moltes vegades en los video-clips.
Cut-out. Animació on es fan servir figures retallades amb paper, fotografia, teles…
Altres tècniques. Pintura sobre vidre, animació de sorra…
D’animació tradicional:
Fenakitiscopio. És un dels primers ingenis d’animació on es va descobrir que el número de imatges per crear una il·lusió òptica eren 16. Una joguina on mirant a través d’una obertura es veu una petita animació cíclica, fent rodar els dibuixos distribuïts per una placa rodona.
Folidoscopi o flipbook. Llibret de fotogrames que quan es passen les pàgines es veu l’animació. Usat normalment per els nens/es com joguina i com introducció a l’animació.
Animació clàssica. Tota animació dibuixada o pintada manualment sobre paper perforat.
Animació digital. Amb l’ordenador es pot reproduir totes les tècniques tant en 2D com en 3D, a través de múltiples programes. Els dissenys se elaboren amb l’ajuda de programes de disseny, modelat i por últim de renderització. Les imatges no se capturen si no que es produeixen individualment.

Descobreix el món de l’animació
Continguts:

Introducció. L’historia dels dibuixos animats, com es van desenvolupar fins als nostres dies.
Visionat. Les diferents tècniques d’animació.
Creació de grups. Decisió del tipus de tècnica i nivell de dificultat.
  • Animació directa. (Stop-motion, Pixelació, Cutout...)
  • Animació tradicional.
  1. Elaborada: amb paper perforat sobre taula de llum, mitjançant programa Flash...
  2. Senzilla: flipbook, fenakitoscopio, amb PowerPoint...
Definició dels temes. Trama argumental, personatges, accions, storyboard, model sheets...
Principis bàsics de l’animació. Temps,velocitat de moviments,línea de moviment, anticipació, squash i strech (estirar i encoger), arcs, staging (puesta en escena), timing, fliping, animàtica, layout...
Diferents parts d’una pel·lícula. Escenaris , personatges , efectes i càmera.
Esborrany. Personatges i acció de moviments. Storyboard.
Supervisió. Adequació dels fotogrames claus e intermedis.
Execució i rodatge. Nomenar i ordenar les passes, passar a línea neta i rodar.
Muntatge. Elecció programa de muntatge, elecció de la banda sonora i títols de crèdit.

La finalitat: 
És conèixer l'animació i els diferents elements que intervenen, tenint en compte les edats, les destreses i interessos.
Dirigit a: 
Joves a partir dels 13 anys. Interessats en l'animació.
Durada: 
El taller es adaptable al temps que es pacti entre les parts interessades, sent el mínim de temps d'un curs introductori de 6 hores, per la realització d'un flipbook.

Les classes serien impartides en castellà.

dijous, 6 de juny del 2013

Continguts taller de còmic

Taller de còmic

Considerat per alguns el novè art

El còmic té a veure amb diversos tipus de mitjans de comunicació, com: de la imatge, el coneixement i ús de diverses tècniques (dibuix, pintura, animació, fotografia, arts gràfiques, il·lustració…), del teatre, la gestualització exagerada i, del cinema es serveix moltes vegades de storyboards abans de filmar i, de la inspiració i coetaneïtat que surggeix d’ambdós, com passa també amb la novel·la; així com, l’afinitat que comparteixen amb els diferents tipus de gèneres (ciència ficció, aventures, bèl·lic, fantàstic, superherois, terror, funny animal,manga, humor, tira còmica, biogràfic…).

La historieta, còmic o art seqüencial, tracta d’un seguit de dibuixos o imatges que són els elements principals que relaten una historia amb text o sense text.


Com fer una historieta

Continguts: 

FASE DE CREACIÓ
Referències. Trobar el que es vol contar, la idea i l’argument..
Caracterització. Com són els personatges principals i secundaris; distintius físics, psicològics, d’expressivitat...
Localitzacions. A on transcorre l’historia. Llocs, ambients, l’època..
Elements. Objectes, efectes... que poden ser significants i formen part de la història.
Guió. El còmic acostuma a emprar un tipus de llenguatge irònic. La historieta ha de contenir els fets principals i els secundaris, el principi, el nus i el final, ordenats per seqüències o successos.
Fulls de models. Esborranys de personatges, expressions, postures, llocs, idees, elements, vinyetes...

FASE DE DEFINICIÓ
Personatges. Normalització de la construcció dels personatges, la seva definició i distinció.
Accions. Context i elements d’atenció que desencadenen les accions principals i secundaries.
Vinyetes. Distribució dels esdeveniments, línea del temps i elaboració seqüencial de les Vinyetes.

FASE DE EXECUCIÓ
Ordenació continguts de les pàgines. Mida de les pàgines, marges del full, ordenació i adaptació de les vinyetes al full; ordenació i posició de les caixes de text, dels globus de diàleg, de les onomatopeies...
Títol. Troballa d’un títol amb ganxo.
Revisió. Comprovació del ordre i lectura dels diferents elements.
Acabats. Seleccionar tècnica de acabat, tenint en compte grossor línees, textures, estils gràfics, colors, tipografia de textos...

Dirigit a: 

Joves a partir dels 13 anys. Interessats en historieta gràfica. La finalitat bàsica es conèixer els diferents elements que intervenen en la elaboració d’una historieta respectant l’estil i tenint en compte la destresa i interessos de cadascú i adaptar el curs a les necessitats dels participants o temps de durada.

divendres, 1 de març del 2013

El dibuix per els nens i les nenes

El dibuix es la representació gràfica d’un objecte real o una idea abstracta.

Que aporta el dibuix als nens?
Quan estimulem als nens a dibuixar, els estem ajudant a tenir més confiança en sí mateixos, afavorint la seva grafomotricitat, escriptura, lectura, expressió, comunicació, creativitat, percepció, emoció, intel·ligència, psicomotricitat... Habilitats importants que s’aconsegueixen amb la pràctica habitual.

Com estimular al nen a dibuixar?
El dibuix ha de ser expressat amb llibertat i no com una obligació. A les primeres edats dels infants, el dibuix surt de dins del nen, i és aconsellable respectar-ho, tractant de no corregir-los-les, ni imposar regles, per que puguin expressar-se lliurement amb espontaneïtat i naturalitat.
Una bona forma per estimular al nen a dibuixar és creant un espai, un racó per penjar els seus dibuixos preferits. Així, quan vinguin els amics i familiars, podran "visitar" l’exposició. El racó pot ser un quadre de suro, una porta del armari de la habitació, les rajoles de la cuina o del bany....
Quan existeix un interès especial del nen per el dibuix se’l pot oferir diferents materials per a la seva pròpia experimentació i orientar en algunes tècniques adequades a la seva edat per el perfeccionament de la grafia de les idees que el nen vulgui plasmar en el paper.
El dibuix és un autèntic llenguatge per als nens/es, sent casi sempre, "el seu primer gran tresor expressiu", la seva primera gran obra representativa que explica les seves idees, ens parla de, allò que el nen sent, pensa, desitja, inquieta, li fa estar alegre o trist. 
Etapes i evolució detallada del dibuix amb els infants i els nens/es
Als 18 mesos. El nen farà garavats sense sentit i desordenats, sense cap finalitat representativa; es un joc purament gestual i no requereix l’atenció de la vista, per lo que es freqüent que el nen/a mira cap un altre costat, però es divertirà molt al descobrir el mon dels colors i els traços. Mostrarà a tothom el que ha fet i serà important que el públic li contesti positivament.
Als 2 anys d’edat. El garavato passarà a ser més controlat i ja tindrà un altre sentit per el nen, que passarà a notar que existeix una relació entre els garavats i el moviment de la seva mà. L’experimentació predominarà sobre la expressió.
Als 30 mesos d’edat, Els seus traços, ja són una mica més firmes, no sortiran de la fulla. El nen tindrà una millor coordinació i es quan apareixerà el dibuix simbòlic. Cada garavato o dibuix que aconsegueixi fer tindrà un nom i un sentit per ell com a cosa real. Un quadrat per ell pot representar una casa; un cercle, aunque mal fet, pot simbolitzar una cara, un sol o un altra cosa... ho descriurà als demés i esperarà que ho entenguin. Només hi ha plaer en la representació, no hi ha autocrítica. És bo animar-los a traçar.
A partir dels 3 o 4 anys, el dibuix del nen se apropa més a la realitat, i sentirà especial interès en dibuixar al seu pare, la seva mare, o el seu amic, germà... o alguna altre figura humana, que acostumen a ser rodones amb forma de patates, amb braços i cames. Els personatges i diferents elements es diferencien per petitíssims detalls (són les primeres formes bàsiques de dibuix anomenades capgrossos). No dibuixaran els objectes en si mateixos, si no, la seva representació, amb intencionalitat d’elaborar-ne un vocabulari gràfic de esquemes de valor representatiu amb nom; dibuixats d’una forma desordenada sense una relació d’escala. Els motius més representats seran: el sol, cases, arbres, núvols, ocells, flors, cotxes, avions... .El ús de cada color tindrà un significat per ells i mostraren preferència por alguns colors. Esta és una etapa pre-esquemàtica, en la que comencen a controlar els moviments i les formes, i explicaran apassionadament el representat.
Als 5 anys, l’esquema bàsic es modifica i comença a dibuixar detalls en els seus personatges, roba, objectes... i utilitzar els colors més adequadament.
Dels 6 als 9 anys, entren en una etapa esquemàtica, en la que la línea de base del dibuix és fonamental, el us del color serà variat i, els dibuixos tindran més detalls de distinció, com la mà amb els cinc dits, orelles, diferents formes de cabells, persones assentades, etc. També dibuixarà paisatges, flors en el camp, fruites en els arbres... i tot el que es proposi; desenvolupant un concepte definit de la forma amb símbols i detalls descriptius, amb composicions organitzades i, inclòs intenció de representar el volum de les coses, com oferir una visió de les dues façanes d’una casa.
Dels 9 als 11 anys, comença una etapa de principi del realisme en que les formes encara són un tant simbòliques, però els dibuixos ja no són tant espontanis. Es caracteritza per la flexibilització del esquema de la figura humana, la clara identificació del sexe, els detalls i l’evolució del espai.
Dels 11 als 13 anys comença una etapa seudonaturista que es caracteritza per la recerca de la profunditat i proporcions, el raonament, l’autocrítica... i comença a voler fer dibuixos d’adult, i fer dibuixos fidels a la realitat. Neix el sentit crític i descobreix la seva pròpia insuficiència creativa. És una etapa en la que molts adults es queden.
Dels 13 als 16 anys es una etapa de Decisió en que l’ interès i, una bona direcció, és la clau per avançar en la matèria d’expressió visual. Un bon moment per dibuixar recreant-se en les grans obres del art, imitant formes i estils artístics, perfeccionant les diferents tècniques artístiques; per apreciar, comprendre i, poder desenvolupar la individualitat, l’originalitat i la capacitat inventiva, i aconseguint dibuixos de valors expressius autònoms, i aconseguir que d’adults no tinguin problemes de bloqueix a l’hora de representar una idea mitjançant unes línees, un dibuix. 
A partir dels 16 anys si ha hagut un interès i una bona direcció, això ens ajudarà a representar idees visualment sense dificultat i, i també servirà pera vehicular i potenciar voluntats de tècniques específiques d’aplicació en diferents camps d’interès: il·lustració, disseny gràfic, disseny industrial, arquitectura, 3D, dibuixos animats, color, estampats, pintura, dibuix, graffity, còmic...
En la infància el dibuix es un impuls estètic, natural e instintiu, i en l’adolescència les facultats lògiques donant tendència a suprimir a les anteriors, per començar en molt casos un refredament, una desil·lusió o frustració davant el dibuix, només els millor dotats i els que reben una educació artística particular avancen en aquesta disciplina.
Fonts:
http://dibujoinfantil5.wordpress.com/
http://www.guiainfantil.com/educacion/dibujoInfantil/interpretacion.htm
http://es.slideshare.net/ARTUROPERRONEGRO/el-dibujo-infantil-2830703